El Xavi al LHOTSE, dimarts 19 de maig del 2009
CRÒNICA VIA TELÈFON SATÈL·LIT A LES 15.30h
Tenda estripada,Camp 4 del Lhotse a 7.800 metres.
“Hola a tothom, em trobo en aquests moments al Camp 4 del Lhotse a uns 7.800 metres. En aquests moments sóc dins la tenda i mentre parlo per telèfon, estic veient el Cho Oyu i l’Everest, de fet estic just per sobre de “l’Esperó dels Ginebrins” i sense massa esforç puc veure la traça i tot. Ara mateix fa un dia fantàstic, s’ha obert completament i això sempre reconforta, doncs des de que he sortit de Camp 3 que porta nevant... us faré cinc cèntims de tot el que m’ha passat des de que vaig sortir del Camp Base el diumenge, ja sabeu la història del meu xerpa, encara no ha aparegut i des del dia 15 de maig que l’espero. El dia que vaig sortir de Camp Base al Camp 2 la cosa va anar bé, vaig passar la cascada del Khumbu amb rapidesa i en arribar al C2, la tenda i tot el material estava amb les mateixes condicions de com les havíem deixat tretze dies enrere, tot ok. Ahir, la pujada cap el Camp 3 la vaig fer en tres hores em sentia animat i còmode, però quan hi vaig arribar el món em va caure a sobre durant unes hores, la tenda estava tota estripada, trencada i gelada, el material com el sac, el mono de ploma, els mitjons,etc.. estava tot congelat...Vaig haver de “tunnejar” la tenda, cosir-la com vaig poder i vaig intentar d’assecar les coses. Tots sabeu que aquest cop, la meva intenció era pujar acompanyat per un xerpa, no estava preparat psicològicament ni a nivell d’infraestructura per anar sol...però quin remei, capacitat d’adaptació nois i noies, és el que hi ha ! I en aquest moment de “crisis”, va aparèixer en Nigma, un antic xerpa que vam tenir a l’expedició de l’Everest al 2005 i que darrerament ens hem anat trobant en anteriors expedicions, ara està treballant per un grup del Kazajastan, l’encontre em va animar i més quan em va dir que em donaria un cop de mà en l’ascensió. Així que res, carregat d’ànims i amb moltes ganes, avui he sortit del Camp 3 direcció al Camp 4. Ha estat nevant tot el matí, carregat com mai i sense poder avui tampoc, assecar la tenda i el material. Diguem-ne, que el Camp 4 a 7.800 metres és “justet”, no hi ha espai, literalment he tingut que fer una rapissa a la paret per a posar-hi la tenda. Tenda congelada que s’ha trencat encara més, quan l’he volgut adreçar. Més d’una hora he trigat a recosir-la amb cordino de color verd que porto sempre a sobre, a mitja feina ha aparegut el Nigma i m’ha acabat d’ajudar. Tots dos esperem, que el temps que ara fa s’aguanti fins demà a la tarda com a mínim i en cas d’emergència m’ha ofert la possibilitat d’anar a dormir amb ell i els seus dos companys.
Nois i noies, ja veieu com estant les coses per aquí dalt. Lligat com estic, dins la tenda trencada i dins del sac gelat només espero i desitjo sortir aquesta matinada cap el cim. Les ganes i el bon humor m’acompanyen i amb una mica de sort espero demà poder anunciar-vos quelcom: o, què hem fet el cim o, que no ha estat possible, però el que si poder dir-vos: Moltes gràcies a totes i tots per tot i una abraçada molt forta des del Camp 4 del Lhotse a 7.800 metres!!!!!!”
Xavi Arias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada