diumenge, 17 de maig del 2009

14a Crònica Lhotse 2009 Xavi Arias

El Xavi al LHOTSE, dissabte 16 de maig del 2009

 

PIT I AMUNT... PER CERT, ALGÚ HA VIST AL MEU XERPA, L’ANG PEMBA?

Tenda menjador, Camp Base del Lhotse, 5.300 metres.

 

Bé, ara sí. Ja ha arribat l’hora de la veritat. Demà 17 de maig surto cap el cim del Lhotse, la intenció és arribar al cim el dia 20 de maig, ara per ara és la millor data doncs se’ns obre una finestra d’uns quatre dies de bon temps, suficient per poder assolir el cim.

Després de tots aquests dies de Camp Base el període d’aclimatació ha finalitzat, els dies emprats per descansar més avall del C.B han donat el seu resultat, suposadament estic preparat per anar a quotes més altes, això sí, amb 6 kg menys (de moment). Però ara és quan sorgeixen els dubtes: Estaré bé físicament? Hauré triat el millor dia?... Sempre es generen aquests dubtes quan prens la decisió, però és què no hi ha més! És el què hi ha, només tinc una oportunitat i faré tot el possible per aprofitar-la. Tothom es comença a moure, els dies s’acaben i ara tot es posa en marxa altre cop.  

Si us heu fixat, estic parlant en singular per que a hores d’ara el meu xerpa Ang Pemba, no tinc ni idea de on para! Al dia següent de la meva marxa del Camp Base per estirar les cames i descansar l’Ang Pemba també va marxar. Les ordres eren clares, el dia 15 de maig tots al Camp Base per valorar les notícies meteorològiques i per decidir els millors dies per anar amunt, però tal i com us he dit no tinc idea de on s’ha ficat. He preguntat al cuiner, a l’ajudant de cuina i als altres xerpes per ell, ningú l’ha vist i no en saben res de res. Bé, igualment resto a l’espera per si apareix a última hora... de totes maneres tant si apareix com no, demà tiro amunt sabent que em tocarà treballar una mica més. De fet no serà la primera vegada que pujo una muntanya de vuit mil metres sense xerpes i per sort, els companys amb els qui comparteixo el C.B m’han ofert la seva ajuda i evidentment l’he acceptat.

Per últim voldria agrair la ajuda a tots els espònsors: INFINIT EMOTIONS i tots aquells i aquelles que s’hi vulguin sumar en un futur i col·laboradors: ISM, Berghaus, Leki, Epirimountains, Bollé, Capio, Temps d’Aventura de TV3, Gelade, l’Avenç, CEG i tots aquells i aquelles que s’hi vulguin afegir en un futur. Gràcies a tots ells puc estar en aquests moments als peus del Lhotse la quarta muntanya més alta de la terra, i us puc enviar les cròniques d’aquesta aventura amb la que tots i totes vosaltres m’aneu seguint dia a dia. I com no també, vull donar les gràcies a la família, els amics i les amigues, els companys i les companyes, als coneguts... i a totes i tots els que m’han ajudat i animat a tirar endavant aquest projecte! I com diuen els Castellers de la meva ciutat, Esplugues de Llobregat, “PIT I AMUNT” !!, molts records a totes les entitats i a tots els espluguins i espluguines.

 

 

Xavi Arias

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat i http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias