dimecres, 29 d’abril de 2009

8a Crònica Lhotse 2009 Xavi Arias

El Xavi al LHOTSE, dilluns 27 d’abril del 2009

 

CATALONIA? WHERE IS THIS?

Tenda personal del C. B del Lhotse, 5.300 metres

 

Com esteu?

Un servidor refent la motxilla per demà pujar a Camp 2 un altre cop, hem de seguir amb els portejos i amb l’aclimatació, doncs necessitem fer puntes d’alçada i sobretot carregar molt de material per dur-lo a tots els camps d’alçada. Volem tenir-los equipats i preparats el més aviat possible, hem d’aprofitar ara que ens fa bastant bon temps, almenys als matins. 

Avui ha estat un dia molt ventós i cap el tard s’ha anat tapant, un dia “aburridot i lletjot” segons diria en Molina II. Així que vas fent temps i passes l’estona com pots, llegint, dormint, pensant i xerrant amb tothom que veus del temps que fa, de si puges al Lhotse o a l’Everest, d’on ets... i és per això que avui m’ha passat una cosa que em ve molt de gust d’explicar-vos-la. Fa quasi una setmana que sóc al Camp Base i en fa dues que vaig arribar al Nepal i no hi ha manera que la gent, quan em pregunten d’on vinc o d’on sóc, sàpiguen situar Catalunya al mapa. Només si dius les paraules “clau” de: Barcelona o Spain , algú et pot arribar a situar o ho almenys ho fa veure.

Imagineu-vos la conversa real que he tingut avui al C.B.

Veus algú i el saludes:

Xavi- Hola noi, namasté, how are you? (Hola noi, hola, com estàs?)

A- Oh, fine. Where are you from? (Oh bé, d’on ets?)

Xavi- I’m from Catalonia. ( Jo sóc de Catalunya)

A- Catalonia? I don’t know, where is this? (Catalunya, no ho conec, a on està?)

Xavi- Do you know Barcelona, Gaudí, Barça, Messi...? ( Tu coneixes Barcelona, Gaudí, Barça, Messi...?)

A- Oh yes!! But Barcelona is Spain (Oh si!! Però Barcelona és Spain)

Xavi- …I ara què li dic a aquest home??

… I la conversa segueix i faig el que puc per explicar-li amb el meu anglès macarrònic:  on som, qui som, què tenim, com parlem…

I això ho puc fer extensiu als més de deu anys que porto voltant per l’Himàlaia i al món, m’ha fet pensar que encara tenim molt per a fer. De ben segur que hi ha molta feina feta i que no tothom desconeix casa nostra, però crec que encara hem de fer més tant a nivell social, com en el terreny cultural, l’esportiu…

I per últim m’agradaria posar una mica d’optimisme en tot això. El dia de Sant Jordi, a tots el companys i companyes del C.B: alemanys, austríacs, japonesos…mentre sopàvem, els hi explicava que el dia de la diada us havia fet arribar una rosa virtual estranyats els alemanys i els austríacs em van preguntar que si això no es feia per “San Valentín” i de sobte el japonès resident a Tokio, els hi va dir que això era una tradició catalana...em vaig quedar de pedra, un japonès donant classes de cultura catalana a uns europeus! Bé al final el japonès i un servidor, vam acabar explicant-los la llegenda de Sant Jordi, els hi va agradar molt i van trobar molt encertat el fet que ens regalem roses i llibres, almenys és diferent i més útil.

 

Bé ja no m’enrotllo més, però heu d’entendre que aquests dos dies de relaxació que hem fet van molt bé, però també fan que tinguis molt de temps per menjar-te l’olla i divagar... Us deixo, demà he de matinar i fa un fred que pela! ja tornareu a rebre noticies quan baixem de dalt, doncs si tot va bé: dimarts a dormir al Camp 2 a 6.400 m, dimecres pujar al Camp 3 a 7.450 m i baixar a dormir al Camp 2, i si el cos i el temps ens deixa, dijous pujarem a dormir al Camp 3, però tot això ja ho veurem!

A reveure i gràcies pel vostre suport !

 

 

Xavi Arias

 

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat

http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias/

 

 

Cap comentari: