dimecres, 29 d’abril del 2009

7a Crònica Lhotse 2009 Xavi Arias

El Xavi al LHOTSE, diumenge 26 d’abril del 2009

 

“AVUI HEM BENEÏT L’EXPEDICIÓ I JA TENIM EL CAMP 1 I EL CAMP 2 (6.400m) INSTAL·LAT”

Tenda personal del C. B del Lhotse, 5.300 metres

 

Avui hem fet el que tot expedicionari i expedicionària fa quan arriba a un Camp Base: la “Puja”, benedicció de tots el xerpes, material d’escalada i expedicionaris i expedicionàries a càrrec d’un Lama que hi hagi al C.B, de fet molts dels xerpes ho son. En aquesta cerimònia es fan unes ofrenes als déus, mentre es llegeixen uns mantres (oracions budistes) i finalment es pengen les banderes d’oració. Cadascuna d’un color, totes porten els mantres escrits, així el vent s’emporta les paraules de buda per tot arreu. Són oracions constants que  poden arribar a fer desenes de metres, amb el temps es fan malbé i simbolitza que res és per sempre. De colors n’hi ha cinc, el groc simbolitza la Terra, el verd l’Aire i el Vent, el vermell el Foc, el blanc l’Aigua i el blau l’Espai. En fi dies enrere, esperant l’arribada de la resta de l’equip vaig parlar amb l’Ang Pemba per si hi havia la possibilitat d’avançar feina tot i respectant la cerimònia central i el mateix dia abans de marxar al Camp 1, a les 5h del matí vam fer una petita cerimònia per a nosaltres. Heu de pensar que començar l’ascensió a una muntanya de l’Himàlaia sense una cerimònia prèvia pot comportar mala sort, una cosa és que perdis la cartera o que et quedis sense benzina, i l’altra és que caiguis dins d’una esquerda o et caigui un bloc de 2.000kg al damunt.

De camí a Camp 1, mai havia vist un laberint com aquest i a més a més tant interactiu, canvia de forma contínuament com a les pel·lícules de la gran pantalla, us parlo de la cascada del Khumbu, molt diferent a l’any passat quan amb en Xavi Aymar vam pujar a l’Everest. Quin munt de blocs de gel! Són uns 700 metres de desnivell saltant esquerdes i passant escales metàl·liques, a cada passa fem un sospir per que la “Puja” faci efecte. Passada la nit al Camp 1, hem començat a caminar per la llarguíssima Vall de Silenci que sense cap complicació (a part de l’alçada) ens ha portat al Camp 2 a 6.400 metres, sota la mateixa paret del Lhotse. Deixem el Camp 2 plantat i amb tot el material que el proper dia haurem de deixar a Camp 3 i res noi i noies, ara som a C.B descansant. Molts records per a tothom i moltes gràcies pels correus i els missatges de suport que m’esteu enviant doncs ja us podeu imaginar que tot això quan ets aquí, ajuda moltíssim.

 

Xavi Arias

 

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat

http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias/