18a Crònica Lhotse 2009 Xavi Arias

El Xavi al LHOTSE, dimarts 26 de maig del 2009

EL MONZÓ JA HA ARRIBAT ... I UN ALTRE DIA SENSE PODER VOLAR A KATMANDÚ.

Lodge de Lukla

Com va això companyes i companys?

Jo encara a Lukla, lloc d’inici d’aquesta bonica aventura. De moment el monsó no deixa treva i de moment no hi ha manera de que aquests avions petits puguin sortir i aterrar... així que a esperar el que calgui per arribar a Katmandú.

Ja tenim el cim del Lhotse a la butxaca i ara el que cal, és disfrutar-lo i gaudir-lo, després ja farem les valoracions que calguin per així millorar el millorable i potenciar tot el que ha sortit bé.

En uns deu dies arribaré a casa, per ser més exacte, el proper diumenge dia 7 de juny a les 11.45h del matí, a la terminal B. Us convido a totes i tots els que vulgueu, a venir a trobar-nos a l’aeroport del Prat per després anar a Esplugues de Llobregat i a la mateixa pista de L’Avenç,  tots plegats puguem acabar de celebrar aquest cim, tot xerrant i fer-vos cinc cèntims de com anat aquesta última aventura.

Bé, us espero a totes i tots el proper dia 7 de juny: família, amics i amigues i saludats i saludades... Sou molts i moltes els que gràcies als vostres ànims m’heu ajudat a arribar a dalt del cim, així que m’agradaria poder-ho celebrar amb tots i totes vosaltres, una abraçada i fins aviat,

Xavi Arias

www.xaviarias.cat i http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias

 

 

 

 

17a Crònica Lhotse 2009 Xavi Arias

El Xavi al LHOTSE, dijous 22 de maig del 2009

 

8516 GRÀCIES PER A TOTS I TOTES...PER FI ESTIC AL CAMP BASE DEL LHOTSE

Tenda Camp Base Lhotse 5.300 m.

 

Ara sí que podem dir que ho tenim al sac i ben lligat. Entre totes i tots hem aconseguit, què un servidor, hagi arribat al cim del Lhotse de 8.516 metres i el més important: sa i estalvi.

Us explico; ja fa uns dies us deia que sortia cap el cim del Lhotse, finalment i com ja deveu saber, sense el xerpa i a hores d’ara encara no tinc ni idea de on pot estar. El fet és que el dia 17 de maig arribava al Camp 2 amb la motxilla plena de material que encara ens quedava per pujar, vaig fer nit a 6.400 metres amb el previ sopar d’arròs amb tomàquet i tonyina, una mica de sal, pebre i orenga, bé al Camp 2 encara es pot ser original!.

Al dia següent, 18 de maig, les coses no podien ser tan boniques. Vaig arribar al Camp 3 a 7.100 metres en unes tres hores, un temps veritablement interessant, però com a tot arreu sempre hi ha algú que ho esgarra tot, casualment aquí també, hi ha el senyor “Murphy” i de tant en tant apareix. Bé, al tema, em vaig trobar la tenda literalment enterrada a la neu i tot el que hi havia dins mullat (roba interior, mono de ploma, sac...). Per un moment vaig pensar: “Això s’ha acabat”, però el dia era prou bo i amb paciència i molta calma vaig poder assecar tota la roba i amb quatre nocions de “Tunning” vaig poder modificar la tenda per poder passar una nit al Camp 3 i una o dues properes al Camp 4.

El dia 19 de maig va ser el pitjor dia de tots, vaig desmuntar la tenda i vaig carregar tot el material fins a 7.700 metres, al Camp 4. A les dues del migdia arribava al Camp 4, però estem a l’Himàlaia i les muntanyes solen ser verticals i casualment a la Vall del Khumbu una mica més. Imagineu-vos com plantar una tenda en una paret d’uns 50º de pendent, si no en teniu prou, agafeu una fulla i feu una diagonal de punta a punta... el resultat és aquesta pendent, ara imagineu-vos com col·locar-hi la tenda per a poder dormir a uns 90º, aquesta és la gràcia, i no oblideu que estem a 7.700 metres, què la neu ja no és neu, és gel, que només tinc un piolet i una pala i que aquí dalt no hi ha retros (excavadores), que cada metre cúbic de neu/gel pot estar a la mida d’uns 1000 kg... i què “coi” ! què sóc com vosaltres, i per si no hi havia prou apareix el “Sr.Murphy” i quan a les 18h acabo de col·locar la tenda comença a nevar, el miro i li dic: “Avui, ja no em fots”. Entro a la tenda, intento tancar al cremallera, i com no trencada irreparable. Des de dins, fil i agulla, pels entesos cordino i forats amb la navalla a la tenda... a la fi problema solucionat i per sopar una sopeta de verdures, estem lluny del Camp 2.

Finalment arriba el 20 de maig, a les 3.30h surto de la tenda cap amunt havent esmorzat però sense dormir. Començo a escalar sol sense xerpa, però alguna cordada fa que tinguis quelcom més de confiança, una pendent d’uns 45º fins a 60º amb passos mixtes de roca fan que et preguntis què fa un en aquest lloc, cal dir que aquestes vies de l’Himàlaia ja han estat escalades abans i això fa que de tant en tant hi trobis cordes velles de les que et pots ajudar, però quina és la bona?. És un luxe per a uns pocs escaladors poder veure desenes d’escaladors pujant la muntanya d’enfront: l’Everest a uns cents de metres i poder veure la cuca de llum que ells mateixos formen. Bé, finalment a les 13.50 h amb unes temperatures de -25º a -35º i amb un vent de 30 a 40km/h i després de passar un mur d’uns 70 metres de dificultat de 3er/4rt amb neu i gel, arribo al cim del Lhotse a 8.516 metres.

I si abans us deia finalment, malament, doncs un gran muntanyenc en Kurt Diemberguer, va dir en el seu temps què una muntanya no et pertany fins que no arribes al Camp Base i mentrestant ets tu qui li pertanys a ella. De fet a dia d’avui, un altre muntanyenc Xavi Arias es pregunta, si malgrat tot i pujar als cims de les muntanyes ens pertanyen...avui un amic m’ha enviat en un dels molts missatges que m’esteu fent arribar d’ànims i de felicitacions, un bonic poema:

“Vull creure

que, per més que ho intenti,

no atraparé mai l’horitzó.

Així sempre

tindré un camí al davant”

Joan Verdaguer.

Per a mi res ens pertany, així cada dia i de bon matí, tindrem perquè lluitar i tornar a començar, muntanya, família, amics...

Bé, per fi he arribat al Camp Base sa i estalvi, 8.516 gràcies a tots i totes, si tot va bé el dia 23 de maig recollim tot i sortim en direcció a Katmandú, per arribar-hi el proper dia 26 o 27 via Lukla. Una abraçada i fins aviat.

Per últim voldria agrair a tots els espònsors i col·laboradors la seva ajuda, gràcies a ells i elles he arribat al cim del Lhotse i com algú de vosaltres m’ha fet saber, ja tinc la maneta en l’àmbit dels 8.000, és a dir 5 muntanyes de més de 8.000 metres de les 14 que hi ha a la terra. Hi ha molta feina a fer, qui sap si algun dia poguéssim arribar al cim dels 14 gegants de la terra. Benvinguts i benvingudes en aquesta aventura on totes i tots vosaltres també sou els protagonistes. I com no, a totes les persones, família, amics i amigues que m’ajuden i m’han ajudat i animat a tirar endavant aquest projecte.

Espònsors: INFINIT EMOTIONS i tots aquells que s´hi vulguin sumar en un futur.

Col·laboradors: ISM, BERGHAUS, EPIRIMOUNTAINS, LEKI, BOLLE,CEGASA, CAPIO, TEMPS D’AVENTURA DE TV3, GELADE, L’AVENÇ, CEG,  i tots aquells que s´hi vulguin sumar en un futur.

Xavi Arias

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat i http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias

 

 

 

 

 

 

16a Crònica Lhotse 2009 Xavi Arias CIM !!!

El Xavi al LHOTSE, dimecres 20 de maig del 2009

CRÒNICA VIA TELÈFON SATÈL·LIT A LES 15.30h

AVUI HE FET EL CIM !!!

CAMP 4 del Lhotse, a 7.800m  

 

Avui a les 14.30h del migdia (hora del Nepal) estava al CIM DEL LHOTSE !!!!! gràcies a tots i totes pel vostre suport i seguiment, de debò.

Aquesta nit he sortit de la “tenda” a les 3.30h tot sol, ha estat una ascensió dura i m’ha costat molt,  ha fet molt de fred i reconec, que m’he cansat com mai, estic baldat!.

Un cop dalt del cim no us he pogut trucar, el cim és d’aquells que literalment si no vigiles et caus, i no ha estat fins ara que he arribat al Camp 4 a les 19.20h (hora Nepal), que us ho he pogut fer saber.

Estic feliç, molt feliç, perplex, satisfet... uf ! és difícil descriure-ho. He fet el cim sense oxigen, sense xerpes i més sol que la una... ja us podeu imaginar !

El que si sé, és que tot això ha estat gràcies a tots i totes vosaltres doncs en el fons sabia que no estava sol, moltes gràcies una altra vegada. Ara l’objectiu immediat és descansar i demà baixar al Camp 2 o en el millor dels casos, seria genial que pogués arribar al Camp Base.

8.516 gràcies, abraçades i enhorabones !

Així que quan arribi a terra ferma, ja us en faré cinc cèntims,

Una abraçada

 

Xavi Arias

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat i http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias

 

 

Via Ferrada Centelles - Baumes Corcades

Recull de fotos de l’excursió a la Via Ferrada de Centelles, el dia 10/05/09

15a Crònica Lhotse 2009 Xavi Arias

El Xavi al LHOTSE, dimarts 19 de maig del 2009

CRÒNICA VIA TELÈFON SATÈL·LIT A LES 15.30h

Tenda estripada,Camp 4 del Lhotse a 7.800 metres.

 

“Hola a tothom, em trobo en aquests moments al Camp 4 del Lhotse a uns 7.800 metres. En aquests moments sóc dins la tenda i mentre parlo per telèfon, estic veient el Cho Oyu i l’Everest, de fet estic just per sobre de “l’Esperó dels Ginebrins” i sense massa esforç puc veure la traça i tot. Ara mateix fa un dia fantàstic, s’ha obert completament i això sempre reconforta, doncs des de que he sortit de Camp 3 que porta nevant... us faré cinc cèntims de tot el que m’ha passat des de que vaig sortir del Camp Base el diumenge, ja sabeu la història del meu xerpa, encara no ha aparegut i des del dia 15 de maig que l’espero. El dia que vaig sortir de Camp Base al Camp 2 la cosa va anar bé, vaig passar la cascada del Khumbu amb rapidesa i en arribar al C2, la tenda i tot el material estava amb les mateixes condicions de com les havíem deixat tretze dies enrere, tot ok. Ahir, la pujada cap el Camp 3 la vaig fer en tres hores em sentia animat i còmode, però quan hi vaig arribar el món em va caure a sobre durant unes hores, la tenda estava tota estripada, trencada i gelada, el material com el sac, el mono de ploma, els mitjons,etc.. estava tot congelat...Vaig haver de “tunnejar” la tenda, cosir-la com vaig poder i vaig intentar d’assecar les coses. Tots sabeu que aquest cop, la meva intenció era pujar acompanyat per un xerpa, no estava preparat psicològicament ni a nivell d’infraestructura per anar sol...però quin remei, capacitat d’adaptació nois i noies, és el que hi ha ! I en aquest moment de “crisis”,  va aparèixer en Nigma, un antic xerpa que vam tenir a l’expedició de l’Everest al 2005 i que darrerament ens hem anat trobant en anteriors expedicions, ara està treballant per un grup del Kazajastan, l’encontre em va animar i més quan em va dir que em donaria un cop de mà en l’ascensió. Així que res, carregat d’ànims i amb moltes ganes,  avui he sortit del Camp 3 direcció al Camp 4. Ha estat nevant tot el matí, carregat com mai i sense poder avui tampoc, assecar la tenda i el material. Diguem-ne, que el Camp 4 a 7.800 metres és “justet”, no hi ha espai, literalment he tingut que fer una rapissa a la paret per a posar-hi la tenda. Tenda congelada que s’ha trencat encara més, quan l’he volgut adreçar. Més d’una hora he trigat a recosir-la amb cordino de color verd que porto sempre a sobre, a mitja feina ha aparegut el Nigma i m’ha acabat d’ajudar. Tots dos esperem, que el temps que ara fa s’aguanti fins demà a la tarda com a mínim i en cas d’emergència m’ha ofert la possibilitat d’anar a dormir amb ell i els seus dos companys.

Nois i noies, ja veieu com estant les coses per aquí dalt. Lligat com estic, dins la tenda trencada i dins del sac gelat només espero i desitjo sortir aquesta matinada cap el cim. Les ganes i el bon humor m’acompanyen i amb una mica de sort espero demà poder anunciar-vos quelcom: o, què hem fet el cim o, que no ha estat possible, però el que si poder dir-vos: Moltes gràcies a totes i tots per tot i una abraçada molt forta des del Camp 4 del Lhotse a 7.800 metres!!!!!!”

 

 

Xavi Arias

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat i http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias

14a Crònica Lhotse 2009 Xavi Arias

El Xavi al LHOTSE, dissabte 16 de maig del 2009

 

PIT I AMUNT... PER CERT, ALGÚ HA VIST AL MEU XERPA, L’ANG PEMBA?

Tenda menjador, Camp Base del Lhotse, 5.300 metres.

 

Bé, ara sí. Ja ha arribat l’hora de la veritat. Demà 17 de maig surto cap el cim del Lhotse, la intenció és arribar al cim el dia 20 de maig, ara per ara és la millor data doncs se’ns obre una finestra d’uns quatre dies de bon temps, suficient per poder assolir el cim.

Després de tots aquests dies de Camp Base el període d’aclimatació ha finalitzat, els dies emprats per descansar més avall del C.B han donat el seu resultat, suposadament estic preparat per anar a quotes més altes, això sí, amb 6 kg menys (de moment). Però ara és quan sorgeixen els dubtes: Estaré bé físicament? Hauré triat el millor dia?... Sempre es generen aquests dubtes quan prens la decisió, però és què no hi ha més! És el què hi ha, només tinc una oportunitat i faré tot el possible per aprofitar-la. Tothom es comença a moure, els dies s’acaben i ara tot es posa en marxa altre cop.  

Si us heu fixat, estic parlant en singular per que a hores d’ara el meu xerpa Ang Pemba, no tinc ni idea de on para! Al dia següent de la meva marxa del Camp Base per estirar les cames i descansar l’Ang Pemba també va marxar. Les ordres eren clares, el dia 15 de maig tots al Camp Base per valorar les notícies meteorològiques i per decidir els millors dies per anar amunt, però tal i com us he dit no tinc idea de on s’ha ficat. He preguntat al cuiner, a l’ajudant de cuina i als altres xerpes per ell, ningú l’ha vist i no en saben res de res. Bé, igualment resto a l’espera per si apareix a última hora... de totes maneres tant si apareix com no, demà tiro amunt sabent que em tocarà treballar una mica més. De fet no serà la primera vegada que pujo una muntanya de vuit mil metres sense xerpes i per sort, els companys amb els qui comparteixo el C.B m’han ofert la seva ajuda i evidentment l’he acceptat.

Per últim voldria agrair la ajuda a tots els espònsors: INFINIT EMOTIONS i tots aquells i aquelles que s’hi vulguin sumar en un futur i col·laboradors: ISM, Berghaus, Leki, Epirimountains, Bollé, Capio, Temps d’Aventura de TV3, Gelade, l’Avenç, CEG i tots aquells i aquelles que s’hi vulguin afegir en un futur. Gràcies a tots ells puc estar en aquests moments als peus del Lhotse la quarta muntanya més alta de la terra, i us puc enviar les cròniques d’aquesta aventura amb la que tots i totes vosaltres m’aneu seguint dia a dia. I com no també, vull donar les gràcies a la família, els amics i les amigues, els companys i les companyes, als coneguts... i a totes i tots els que m’han ajudat i animat a tirar endavant aquest projecte! I com diuen els Castellers de la meva ciutat, Esplugues de Llobregat, “PIT I AMUNT” !!, molts records a totes les entitats i a tots els espluguins i espluguines.

 

 

Xavi Arias

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat i http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias

13a Crònica Lhotse 2009 Xavi Arias

El Xavi al LHOTSE, dimecres 13 de maig del 2009

RETIRADA, DE MOMENT...

“Eco Lodge, Lobuche 4.800 metres.

 

Ja ho veieu, us escric des de l’Eco Lodge del poble de Lobuche a 4.800 metres. Per primera vegada he baixat del Camp Base, ep!!! no és una retirada total, diguéssim què és una retirada temporal. A dia d’avui, ja feia deu jornades que estàvem esperant al Camp Base el dia d’anar amunt, cap el cim del Lhotse, però el vent, la neu...han fet que sigui impossible intentar-ho i a més a més les últimes notícies sobre el temps encara allarguen l’espera uns 6 dies més. Fent balanç de tot plegat, he pres la decisió de retirar-me temporalment. Us faig arribar el cronograma dels dies al Camp Base i així us podreu fer una idea de l’activitat realitzada i d’aquests interminables dies d’espera.

Aquest mateix matí he pogut parlar amb el doctor Eduardo Garrido, metge especialista en Medicina d’alçada a l’Hospital General de Catalunya i li he demanat consell sobre la millor decisió a prendre aquests dies. Diu que ja porto massa dies en alçada immòbil, és necessari moure’m per no perdre la capacitat aeròbica i a la vegada mobilitzar els músculs, les articulacions... si cap amunt no pot ser pel perill de la inestabilitat de la cascada del Khumbu, doncs cap avall, ja que per uns dies l’aclimatació no es perd i a la vegada s’oxigenarà el cos. En aquests moments, personalment em trobo molt bé, estic saturant, és a dir l’oxigen en sang al Camp Base a 5.300 metres, el tinc a un 92% una mica menys de quan estic a nivell del mar (veieu foto). Però si el millor ha de ser el baixar i moure’m, així serà. Estaré uns dies per aquí baix i quan arribi el moment tornaré al Camp Base a esperar aquesta última i anhelada finestra de bon temps que pel que sembla serà la bona!

Estic molt animat, és genial poder rebre ànims cada dia des de l’ordinador, definitivament la tecnologia ens posa les coses més fàcils. Quan obro l’ordinador per enviar-vos la crònica, m’entren desenes de missatges amb els vostres ànims, comentaris, notícies...moltissímes gràcies per la vostra paciència, de debò.

En Castellano, y como no, también me llegan mensajes de fuera de Catalunya, muchisimas gracias a todos: Córdoba, Segovia, Bilbao, Madrid, Pamplona, Mendoza (Argentina)... Un abrazo a todos y a todas, hasta pronto.

 

Una abraçada a totes i tots i fins ben aviat,

 

Xavi Arias

 

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat

 

 

 

 

 

 

12a Crònica Lhotse 2009 Xavi Arias

El Xavi al LHOTSE, diumenge 10 de maig del 2009

...UN DIA QUALSEVOL AL CAMP BASE...

(La crònica és una mica llarga, però això ho fa el tenir poca feina!)

Tenda menjador al C.B del Lhotse 5.300 metres.

 

De moment tot segueix igual, el mal temps s'ha instaurat al Camp Base. El vent de més de 100 km/h és el pitjor, se'n diu "Jet Stream":és una corrent de vent per sobre els 8.000 metres i pot arribar als 300 km/h, apareix depenent de les condicions atmosfèriques del moment i enguany aquí el tenim! Així que si no és retira, és impossible arribar al cim del Lhotse, doncs el "Jet Stream" va acompanyat sempre de baixes temperatures (-40º) i aquest any anem sense oxigen suplementari.

Us deveu estar preguntant, què fa un expedicionari/a en aquestes llargues esperes al Camp Base, miraré d'explicar-vos-ho:

 

-5h30m: Un soroll séc sota meu em desperta, semblant al soroll que fa el gel dins d'un got quan se li posa un líquid calent, uns segons de dubte, ah sí, estic dormint sobre un munt de gel i roques al glaciar del Khumbu! Torno agafar el son.

-7h30m: El sol comença a escalfar la tenda. Aprofito per a fer un pipi, això sí, sense sortir de la tenda a l'ampolla especial per aquest afer. Òndia és plena, ahir no la vaig buidar! Finalment he de sortir de la tenda, el dia és prou bo i es pot veure la gent progressant per la Cascada.

-8h30m: Ja sobra el sac de dormir, fa més de 12h què hi sóc. Un munt de plomes em fan estossegar, s'ha estripat el sac, més tard ja ho cosiré. Intento utilitzar les tovalloletes humides per netejar-me la cara però malauradament estan glaçades, les poso una estona dins el sac i problema solucionat. La dutxa? Ja la vaig fer fa uns dies.

-9h00m: Una truita amb formatge per esmorzar, no està malament. Saludo a la resta de companys, parlem de com anat la nit (12h donen per a molt), xerrem una estona i cadascú a la seva.

-10h15m: Començo la ruta per estirar les cames. Vaig a la tenda d'en Nima Gumbu Xerpa, el vaig conèixer al 1998 al Cho Oyu i és guia des de fa molts anys, ha arribat catorze vegades al cim de l'Everest però aquest cop treballa per a un sol client. M'ofereix un té calent mentre fem unes rialles amb les aventures que hem passat a l'Himàlaia. De tant en tant, alguna allau ens fa aturar la conversa.

-12h00m: Passo pel davant de la tenda dels expedicionaris espanyols, el Lolo i en Paco, em conviden a una cervesa i a un tall de pernil ibèric i déu ni do què bo. Xerrem del temps i de les dates per a fer cim, com sempre suposicions que serveixen per a passar el temps...s'acosta l'hora de dinar i he de marxar.

-13h00m: Entro dins la tenda cuina, saludo al Teg Badur el cuiner, al Neram el seu ajudant i a l'Ang Pemba que els està ajudant. Avui toca amanida, espagueti i de postra una poma, tot un luxe per estar a més de 5.000 metres, en acabar fem sobretaula amb els companys de C.B: en Ralf, la Gerlinder, en David i en Hiro.  

-14h30m: Migdiada, a descansar tot i que no estic cansat però serveix per a passar l'estona. Escolto el meu mp3 que per descuit només hi tinc 5 cançons (cap comentari!, si us plau), a aquestes alçades ja les tinc avorrides. Per qüestions de pes no vaig agafar llibres i de tant en tant fullejo algun manual de la càmera de vídeo, de la de fotos...

-16h30m: Vaig a estirar les cames per a treure'm la mandra de la migdiada, camino uns 20min fins arribar al Camp Base d'en Russell Bruce, una expedició comercial de les moltes que hi han al C.B, amb una trentena de clients i tots els luxes, si heu vist la pel·lícula "Límite Vertical" us en podreu fer una idea, tot al mòdic preu de 40.000€ per persona. Saludo a la Mònica el metge particular de l'expedició tot prenent un altre té calent.

-18h30m: El sopar és a taula,encara estic paint el dinar, però s'ha de menjar. El millor és la sopa de tomàquet calenta i les crispetes.

-20h30m: En el millor dels casos sessió de cinema a la fresca, les estufes aquesta hora casualment deixen de funcionar i si la sessió s'anul·la degut a la falta de bateria cosa habitual, la solució és anar a dormir. De ben segur que a l'endemà hi haurà altres protagonistes, altres menús i amb una mica de sort, bateria per la sessió de cinema a la fresca.

-21h30m: Truco a la Mercè, li faig cinc cèntims de com estan les coses per aquí. Escric la crònica i connecto l'ordinador, em baixen tots els missatges de correu i missatges de suport de tots i totes vosaltres, envio aquesta crònica que esteu llegint i finalment me'n vaig a dormir.

-22h30m: Merda!! Torno a estossegar, tant d'enrenou i no he cosit l'estrip del sac. Bé demà serà un altre dia qualsevol al Camp base i ja ho arreglaré.

Bona nit,

 

Xavi Arias

 

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat

 

 

11a Crònica Lhotse 2009 Xavi Arias

El Xavi al LHOTSE, dijous 7 de maig del 2009

VENT, NEU, FRED I PACIÈNCIA...

C.B del Lhotse 5.300 metres.

 

Una altra allau ens ha sorprès a tots i a totes avui al Camp Base. Recordeu el serac del què us parlava l’altre dia? Doncs aquest matí mentre estàvem fora xerrant amb les expedicions, ha caigut. Quin moment més impressionant, no hem tingut temps ni de reaccionar, que ja notàvem la força de l’ona expansiva, la neu i el vent venia amb força cap a nosaltres, de sobte tots ens hem ficat dins la tenda... i aquí ha quedat tot. La part més fosca ha estat després, quan ens hem assabentat de què per allí i estaven passant tres persones, un xerpa i dos clients. Els dos clients han caigut a una esquerda i els han pogut rescatar però el xerpa, a hores d’ara està desaparegut.

Així que totes les expedicions estem esperant una milloria del temps, una finestra de bon temps que ens permeti aconseguir a cadascú el seu objectiu. Encara hi ha grups que estant acabant de fer l’aclimatació, n’hi ha d’altres, que han decidit deixar el Camp Base i baixar a terres més calentes i tranquil·les per a descansar i per últim n’hi ha uns quants i jo mateix, que hem decidit quedar-nos al Camp Base. Així que els pocs i poques que som al Camp Base, anem controlant la meteorologia amb la informació que ens arriba i les prediccions no són bones. S’espera una important baixada de pressió, moltes nevades de gruixos importants, vents de 100km/h per sobre de la quota dels 8.000 metres i temperatures de -30º.

Paciència, és la clau. Per tant a gaudir del moment, del lloc, de la gent. Converses tranqui-les amb altres xerpes, tot prenent un got de “racksy” (destil·lat casolà xerpa), visites a d’altres expedicions i descobrir secrets amagats del Camp Base com les formacions de gel que et demanen una estona per contemplar-les.

A hores d’ara, poca cosa us puc dir dels dies previstos per anar amunt, pot ser a mitjans de la setmana que ve us puc dir alguna cosa més.

Una abraçada a tothom,

 

Xavi Arias

 

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat

10a Crònica Lhotse 2009 Xavi Arias

 El Xavi al LHOTSE, dimarts 5 de maig del 2009

HEU ESCOLTAT MAI ORACIONS BUDISTES...?

C.B del Lhotse 5.300 metres.

 

Passen els dies i seguim al Camp Base, el temps segueix igual, una horeta de sol de tant en tant i la resta del dia tapat i emboirat. Ja us he parlat en anteriors cròniques, de l’escassetat de neu que hi ha aquesta temporada a l’Everest. Tot està molt sec, la cascada del Khumbu és inestable i trencadissa,  l’objectiu nostre i el de tots i totes és intentar de passar-la els menys cops possibles. Ahir en una d’aquestes hores de sol, una allau impressionant ens va deixar bocabadats. No era la primera allau que veiem aquests dies però si, la més virulenta i immensa que ha arribat a tocar del Camp Base. Així que preguem...

M’imagino que més d’un i una de vosaltres ja heu escoltat algun cop les oracions budistes o bé en directe, o en CD, o en documentals... Jo he tingut la sort també, d’escoltar-les i viure-les de totes les maneres des dels Camps Base, a els monestirs on he pogut entrar durant tots aquests anys que he estat voltant per l’Himàlaia,  a Esplugues dins les I Jornades de Muntanya, on vam tenir la sort d’escoltar-les del mateix Venerable Tubten Wangchen, director de la Fundació Casa del Tibet a Barcelona, i fins i tot a l’Ang Pemba quan li dono el té calent o abans de menjar també fa les seves oracions. Però aquest cop, em va sorprendre escoltar les oracions a càrrec d’un xerpa progressant enmig de la cascada del Khumbu i més quan és el teu. Us explico, l’altre dia quan baixàvem del camp 3 al Camp Base, jo anava darrera de l’Ang Pemba i en arribar a la zona del serac, zona molt compromesa on els allaus arriben al camí per on cada dia hi passem desenes de persones, començo a escoltar l’Ang resant amb un to molt més seriós i diferent al que l’havia escoltat fins ara. Per un moment vaig pensar “¡quin moment més folklòric, místic i autèntic!”, però a mida que ens endinsàvem  a la zona crítica i ens posàvem sota el gran serac de gel, el ritme de progressió i el d’oració va augmentar substancialment fins a l’extenuació. Vaig entendre de seguida que no és tractava de moments “folkloristes” sinó de moments de “salvesequienpueda”. Bé si aquesta petita anècdota té “moraleja” de ben segur què és la següent: Quan vegis un xerpa corrent i escoltis oracions budistes que surtin de la seva boca, pregunta’t si és el teu, si no ho és, valora la situació tu mateix. Però si resulta què és el teu xerpa, corre tot el que puguis, ell no es pararà a dir-t’ho...

 

Ara mateix estic dins la tenda, amb l’anorac de plomes posat i el sac fins a la cintura, és molt tard i aquí tothom ja està dormint, fa un fred que “pela”!...

Però és ara, en aquests moments quan obro l’ordinador i després de llegir els vostres correus i missatges, que se’m passa el fred i em sento millor que mai!

Bona nit a tots i a totes, una abraçada des de l’Himàlaia,    

 

Xavi Arias

 

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat

www.xaviarias.cat

9a Crònica Lhotse 2009 Xavi Arias

El Xavi al LHOTSE, dissabte 2 de maig del 2009

I ÉS ARA QUAN US TROBO A FALTAR...

C.B del Lhotse 5.300 metres.

 

Ja tornem a estar al Camp Base i han estat cinc dies d’intens treball per damunt dels 6.000 metres. Hem tornat a passar la cascada del khumbu (espero que per penúltima vegada), la intenció és que en tota l’expedició hi haguem passat tres vegades al pujar i tres de baixada. L’any passat, recordeu? la vam passar sis vegades (anada i tornada), però estava més assentada i no tant trencadissa, en canvi enguany, tal i com us ho he fet saber en alguna altra crònica la cascada es troba molt activa i perillosa, és per això que hem tingut d’accelerar l’aclimatació, en només deu dies que estem al camp Base, ja hem arribat als 7.000 metres.

En tots aquests dies, hem patit algun que altre incident, deixant de banda el mal temps que ens acompanya, l’altre dia en arribar al Camp 2 a 6.400m, la tenda que dies abans havíem plantat havia desaparegut, el vent la va aixecar i la va arrossegar fins a una esquerda propera, sort de l’esquerda! sinó crec que la tenda la haguéssim tingut que anar a buscar a Katmandú. Un cop rescatada i restaurada, bastons i estrips varis,...

Seguim amb el programa i aconseguim arribar al Camp 3 a 7.100m, dos cops en dos dies, però en aquest últim ens hi quedem per fer-hi nit, penjats enmig de la paret del Lhotse com si fóssim àligues dins del niu i gaudint de les vistes: la Vall del silenci, el Pumori, el Cho Oyu...

Entre tot això l’Ang Pemba se’m queixa de mal de coll i mal de cap. Estem a 7.100m, li dono un paracetamol i molt de “carinyo” i li dic que quan arribem al Camp Base anirem a veure el metge, s’espanta i em diu que ell no va mai al metge. El tranquil·litzo, li dic que no es preocupi que jo ja l’acompanyaré i que és millor fer la visita i així quedar-nos tots dos més tranquils.

Després de tot i donada l’aclimatació per acabada baixem directament al C.B per esperar el bon temps, una finestra d’uns cinc dies que ens permeti arribar al cim del Lhotse. Fem la visita al metge i definitivament no és res, una mica de deshidratació i malestar.

 

Quina paradoxa, sembla mentida que entre tanta muntanya i cents d’expedicionaris i expedicionàries, pugui sorgir la soledat...i és què és ara quan us trobo a faltar. A la meva dona i a la família, a tots els amics i amigues amb els que hem compartit moments, situacions, escalades i grans moments “Moritz”, a tots els companys i companyes del gimnàs i al “Gran Guru” Ricard, a tots els expedicionaris i expedicionàries que algun dia hem compartit alguna ascensió per aquests móns de déu, a totes i tots els socis dels clubs als qui pertanyo: el GELADE i el CEG, a totes i tots els clients amb qui he tingut la sort de compartir algun trekking o ascensió arreu del món, a totes i tots els que seguiu dia a dia aquesta aventura a través de la meva web o el Blog de Temps d’Aventura de TV3 i a tothom qui fa possible aquesta aventura: als col·laboradors, als espònsors actuals i als espònsors futurs, que espero, us aneu adherint a aquest projecte.

Moltes gràcies a tothom,

 

Xavi Arias

 

xavi@xaviarias.cat

www.xaviarias.cat

http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias/